Quin es l’origen del Centre de Mediació Familiar  i el seu objectiu?

El Centre de Mediació Familiar de la Generalitat de Catalunya ( organisme que depen de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del departament de justícia ) es va crear, per llei, al juny de l’any 2002, neix amb la vocació de fomentar la solució dels conflictes familiars a Catalunya per la via de la mediació. Es a dir, per un costat donar suport a les famílies que travessen un conflicte, i per l’altre estimular aquesta solució.

La mediació fa possible, precisament, que els propis actors del conflicte, conduits per un mediador, puguin trobar una solució a la seva problemàtica. No pretén la seva reconciliació, no és aquesta la vocació, ni la seva finalitat. El que fa és facilitar que els mateixos subjectes del conflicte arribin a acords sobre les seves discrepàncies. En el moment en que el conflicte no acaba de trobar el camí, apareix aquest mediador. És tracta d’un professional, que amb la seva formació i la tècnica apropiada, ajuda a les persones a conduir-se envers un possible acord. No és el mediador el que proposa l’acord, sinó que la seva intervenció va adreçada a potenciar els recursos de les parts per tal de que aconsegueixin articular la seva pròpia solució al problema.

La mediació es pot aplicar en tots els camps de conflictes socials, i com la família és el primer cercle de la vida íntima de les persones, la mediació pot ajudar a la solució de les problemàtiques que es donen en aquest àmbit.

La Generalitat, des del Departament de Justícia, ha creat aquest Centre de Mediació Familiar, que anirà ampliant el seu camp d’actuació. En un futur proper es pot plantejar obrir la seva actuació mediadora en altres àmbits no estrictament familiars.

La mediació familiar és molt important, especialment quan hi ha fills, per què la separació del matrimoni o de la parella no acaba totalment amb la seva relació. Els fills, fan necessari mantenir un cert contacte entre els pares, que es prolonga cap al futur, per prendre decisions relatives a la seva cura i benestar. El fet de que l’acord de separació hagi estat aconseguit directament entre ambdues parts, significa que te majors possibilitats de ser assumit  amb més facilitat pels propis subjectes i per tant la seva aplicació i execució de futur també serà duta a terme amb més força i contundència que si l’hagués imposat un tercer. Per tant, tots aquells acords obtinguts pels mateixos protagonistes del conflicte, tindran una més fàcil execució ja què serà sentida com a pròpia.

Però l’acord que prenen les parelles després d’haver-ne sotmès a un procés de mediació, són acords que tenen cap tipus de vinculació jurídica?

Aquí és on està la clau del tema. La mediació és un acte previ a qualsevol conveni, contracte o acord amb transcendència jurídica.

Es a dir, la mediació pot facilitar arribar a un acord sobre els punts en discòrdia, però aquest acord s’haurà de instrumentalitzar. En aquest moment, apareixen els operadors jurídics i en concret els advocats que hauran de formalitzar l’acord.

A vegades, per una manca d’informació, pot sorgir  certa desconfiança d’un petit sector del món de l’advocacia amb la creença de que la mediació pot solapar l’actuació dels lletrats. En la pràctica, això no és així, ja que la intervenció de l’advocat en l’assessorament i la redacció del corresponent conveni queda garantida per la pròpia llei de mediació familiar.

El mediador prové de diferents orígens professionals: pot ser advocat, assistent social, educador, pedagog, i psicòleg. Quan l’advocat mediador posa en pràctica la mediació no actua com lletrat, no assessora, sinó que utilitza les tècniques pròpies de la funció mediadora. 

Pel fet de que intervinguin pedagogs, assistents socials, advocats, vosaltres teniu signats acords amb col·legis professionals o la persona s’adreça a la Generalitat i aquesta la deriva a una d’aquestes institucions?

El Centre compta amb un Registre de persones habilitades per actuar com mediadors familiars que està integrat per aquelles persones que reuneixen determinats requisits, fixats per la Llei de mediació i el seu Reglament.

El primer d’aquests requisits és procedir d’una de les cinc disciplines esmentades. El segon  tenir tres anys, com a mínim, d’experiència professional, en el camp del que es procedeix i finalment acreditar una formació específica com a mediador. Aquesta formació es pot obtenir a través de cursos amb un mínim de 200 hores, que es donen a universitats o col·legis professionals. Han de ser cursos homologats per el propi Departament de Justícia, en base a un Decret relatiu a la formació del mediador.

Si es reuneixen aquests requisits, la persona interessada, pot sol·licitar la inscripció en el Registre del Centre de Mediació Familiar de Catalunya, a través del seu Col·legi professional. En aquest moment el Registre compte amb 1428 mediadors repartits per tot Catalunya, per tant la facilitat d’accés a la mediació familiar està bàsicament garantida. El Centre aglutina mediadors des de Puigcerdà fins a Terres de l´Ebre, des de Vic o Lleida fins a Mataró.

Quins són els tipus de conflictes més habituals? 

Majoritàriament son problemes lligats a la ruptura, de caire econòmic, també problemes de regim de visites, etc. Hi ha un projecte des del Departament de Justícia que està al Parlament, es tracta del llibre segon del codi civil de Catalunya, que és el llibre que correspon a persona i família i dins d’aquest es regulen els conflictes familiars. En aquest Projecte es dona especials rellevància a la mediació com a mètode de gestió de conflictes en l’àmbit familiar.

En definitiva, el mediador ajuda a treballar i extreure del conflicte els aspectes més emotius, tant presents en les problemàtiques familiars, facilitant enfocar el futur i conduir la gestió envers aspectes més racionals.  

Suposo que el camp de la mediació com ha succeït amb l’arbitratge cada vegada és més conegut pels ciutadans?

Es tracta d’una introducció lenta, per que de fet, la mediació suposa un canvi cultural en la forma de gestió dels nostres conflictes. Tradicionalment quan algú te un conflicte, pensa ràpidament en un contenciós i que decideixi el jutge. La mediació, en canvi, ens proposa una fórmula diferent: si la parella té problemes a l’hora de decidir les conseqüències de la seva ruptura, el mediador propicia la recerca d’una resposta conjunta en la que es sumen esforços  per aconseguir un resultat útil per a tots, evidentment amb la cooperació tots hi sortiran guanyant.

El Centre ofereix xerrades informatives per a tècnics, assistents i d’altres operadors socials d’ajuntaments, consells comarcals, centres hospitalaris, etc., tota vegada que l’adminsitració local és la mes propera al ciutadà i per tant, pot connectar més fàcilment amb les persones que poden necessitar la mediació.

És extensible la mediació a parelles de fet ?

La majoria de supòsits tenen a veure amb problemàtiques vinculades a una ruptura, inclús persones que no han constituït mai parella, i que tenen fills en comú. Cada vegada hi ha mes naixements al marge del matrimoni, com resultat de l’increment de les parelles de fet, de les famílies monoparentals etc...per això es vol promoure una mediació en sentit ampli, ja que avui dia hi ha un ventall també molt divers d’estructures familiars.

És un procés costós pel ciutadà?

El grau d’eficiència dels mediadors del Centre és bo, en el global de l’any 2005, el 71,55% dels casos en que es va iniciar la mediació es va arribar a acords.

Alguna cosa que vulguin afegir

Dir que, les xifres del Centre presenten una evolució creixent i sostinguda En aquest moment s’han superat de llarg el nombre de sol·licituds de tot l’any passat, gracies a la col·laboració de molts professionals Entre ells cal destacar els Serveis d’Orientació Mediadora dels Col·legis d’Advocats de tot Catalunya, els tècnics d’ajuntaments i consells comarcals, i els Col·legis de Psicòlegs, Pedagogs, Treballadors Socials i Educadors que estan organitzant diferents Punts d’Informació sobre la mediació.

La col·laboració amb el món judicial ha permès durant l’any 2006 un increment espectacular dels casos judicials derivats a mediació. En aquest sentit remarcar la col·laboració dels Jutjats de Família de Barcelona, en especial del número 18 en el marc d’una experiència sobre mediació del Departament de Justícia en col·laboració amb una experiència del Consejo General del Poder Judicial.

Xavier Muñoz i Puiggròs, Director General de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques i
Anna Vall Rius, Directora del Centre de Mediació Familiar de Catalunya

Gonzalo Sivatte